TEORÍA Y PRÁCTICA DE LOPE Y MORATÍN: LA NUEVA COMEDIA, 'LA COMEDIA NUEVA' - ELIA SANELEUTERIO TEMPORAL


Resumen || En este artículo, por primera vez, se ponen en relación las teorías teatrales de dos dramaturgos españoles que crearon escuela: Lope de Vega y Leandro Fernández de Moratín. Dos siglos separan sus creaciones, pero ambos pretendieron renovar la escena con sus poéticas, ambos pretendieron una «nueva comedia» que rompiera con las tradiciones teatrales inmediatamente anteriores. Las obras dramáticas de uno y otro autor, en realidad se sitúan en polos opuestos en cuanto a su extensión; la de Lope abarca más de cuatrocientos títulos, mientras que Moratín apenas tiene en su haber media decena de piezas. El más fecundo e internacional poeta dramático español y el más comedido de entre los dramaturgos de amplio reconocimiento tienen en común una peculiar pretensión de reflejar con sus obras la realidad del mundo. Parafraseando al propio Lope, comoedia speculum humanae vitae podría utilizarse como lema de ambos. Partiendo del Arte nuevo de hacer comedias (1609) y La comedia nueva o el café (1792) desentrañamos la realidad teatral de ambos autores, contextualizándolas en sus respectivos momentos históricos.

Palabras clave || Comedia nueva | Arte nuevo | Reflejo de las costumbres | Verosimilitud |  Reglas dramáticas | Didactismo

 








THE THEORIES AND PRACTICES OF LOPE AND MORATÍN: THE NEW THEATRE AND 'THE NEW PLAY' - ELIA SANELEUTERIO TEMPORAL


Abstract || In this article, for the first time, two Spanish influent dramatic theories are critically related: Lope de Vega and Leandro Fernández de Moratín. Two centuries separate their creations, but both tried to renew the scene with their poetic, both sought a «new comedy» to break with immediately preceding theatre traditions. The dramatic works of either author, in fact, are very different in extension: Lope wrote more than four hundred titles, while Moratín only five. They are respectively the most prolific and international Spanish dramatic poet and one of the most moderate among the recognized Spanish authors, but they have in common a peculiar aspiration: they want their works to reflect the reality of the world. Paraphrasing Lope, comoedia speculum humanae vitae could be used as the headword of both. Taking Arte nuevo de hacer comedias (1609) and La comedia nueva o el café (1792) as a starting point, the article analyzes both authors’ theatre, contextualized in their respective historical moments.

Keywords || New comedy | New art | Reflecting customs | Verisimilitude | Dramatic rules | Didacticism









TEORIA I PRÀTICA DE LOPE I MORATÍN: LA NOVA COMÈDIA, 'LA COMEDIA NUEVA' - ELIA SANELEUTERIO TEMPORAL

Resum || En aquest article, per primera vegada, s’hi posen en relació les teories teatrals de dos dramaturgs espanyols que van fer escola: Lope de Vega i Leandro Fernández de Moratín. Les seves creacions les separen dos segles, però tots dos van pretendre renovar l’escena amb les seves poètiques, tots dos van pretendre una «nova comèdia» que trenqués _ les tradicions teatrals immediatament anteriors. Les obres dramàtiques d’un i altre autor, en realitat se situen en pols oposats quant a la seva extensió; la de Lope abasta més de quatre-cents títols, mentre que Moratín a penes posseeix mitja desena de peces. El poeta dramàtic espanyol més fecund i internacional i el més moderat d’entre els dramaturgs d’ampli reconeixement tenen en comú una peculiar pretensió de reflectir amb les seves obres la realitat del món. Parafrasejant el mateix Lope, comoedia speculum humanae vitae podria utilitzar-se com a lema de tots dos autors. Partint de l’Arte nuevo de hacer comedias (1609) i La comedia nueva o el café (1792) desentranyem la realitat teatral d’ambdós autors, i les contextualitzem en els respectius moments històrics.

Paraules clau || Comèdia nova | Art nou | Reflex dels costums | Versemblança | Regles dramàtiques | Didactisme







LOPE ETA MORATÍNEN TEORIA ETA PRAKTIKA: KOMEDIA BERRIA, 'LA COMEDIA NUEVA' - ELIA SANELEUTERIO TEMPORAL


Laburpena || Artikulu honetan, lehen aldiz, eskola sortu zuten bi antzerkigile espainiarren antzerkigintzaren inguruko teoriak alderatzen dira: Lope de Vegaren teoriak eta Leandro Fernández de Moratínenak. Bi mendek banatzen dute haien jarduna, baina bai batek eta bai besteak helburu bera izan zuten: haien poetiken bitartez antzerkigintza eraberritzea eta ordura arteko antzerkigintza-tradizioekin haustura eragingo zuen «komedia berri» bat sortzea. Egia esan, autore baten eta bestearen lanen arteko desberdintasuna muturrekoa da kopuruari dagokionez; Lopek laurehun obra baino gehiago idatzi zituen bitartean, Moratínek hamar pieza inguru baino ez zituen utzi. Hala Espainiako poeta dramatiko oparo eta nazioartekoena nola aitortza handiko antzerkigileen artetik neurritsuena xede beraren atzetik zebiltzan: haien lanen bitartez munduaren errealitatea islatzea. Loperen beraren hitzak erabiliz, comoedia speculum humanae vitae erabil liteke bi literaturgileen goiburu gisa. Arte nuevo de hacer comedias (1609) eta La comedia nueva o el café (1792) oinarri hartuta, bi autoreen errealitate dramatikoa sakon aztertuko dugu, bakoitzari egokitu zitzaion garai historikoaren testuinguruaren barruan.


Hitzak || Komedia berria | Arte berria | Ohituren isla | Egiantzekotasuna | Dramatika-arauak | Didaktismoa


FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3