DE LA CAVERNA PLATÓNICA A LAS PRISIONES MODERNAS: VISIÓN Y OSCURIDAD EN LA LITERATURA, EL CINE Y EL ARTE POLÍTICOS DEL SIGLO XX – PATRÍCIA VIEIRA


Resumen || La luz ha sido asociada desde Platón hasta la Ilustración al Bien, al conocimiento y a la Verdad. Sin embargo, a partir del siglo XIX, se observa un repensar del discurso que valoriza la luminosidad como algo positivo y la oscuridad como ignorancia. El énfasis en la sombra y en lo oscuro, que empieza con el Romanticismo, se desarrolla en la literatura, el arte y el cine político del siglo XX. La luminosidad aparece asociada a los excesos de la razón que llevan a la deshumanización de las sociedades contemporáneas y al totalitarismo. En cambio, la oscuridad y la ceguera dejan de ser simplemente condiciones negativas y se transforman en una metáfora de la resistencia del individuo cuando confronta la opresión política. En este artículo, se explorará esta nueva comprensión de la oscuridad y la ceguera en el arte de Ana Maria Pacheco, en la obra teatral La Muerte y la Doncella de Ariel Dorfman, en la película Garaje Olimpo, dirigida por Marco Bechis, y en la novela Ensayo sobre la Ceguera de José Saramago. 


Palabras clave || Luz | Oscuridad | Ceguera | Literatura política I Colectivo | Subjetividad | Arte.









FROM PLATO’S CAVE TO MODERN PRISONS: VISION AND OBSCURITY IN 20TH CENTURY POLITICAL LITERATURE, FILM, AND ART – PATRÍCIA VIEIRA


Abstract || Ever since Plato and until the Enlightenment, light has been associated to Goodness, knowledge and Truth. However, the discourse under which light was regarded as something positive and that associated darkness to ignorance has been reevaluated from the nineteenth century onwards. The emphasis on shadows and obscurity, which emerged during Romanticism, has developed in the political literature, art and film of the twentieth century, when light has been linked to the excesses of reason leading to dehumanization in contemporary societies, and to totalitarianism. Conversely, darkness and blindness, rather than negative conditions, become metaphors of the resistance of the individual when confronted with political oppression. In this article, I explore this new understanding of darkness and blindness in the artworks of Ana Maria Pacheco, Ariel Dorfman’s play Death and the Maiden, the film Garage Olimpo, directed by Marco Bechis, and José Saramago’s novel Blindness.


Keywords || Light I Darkness I Blindness I Political Literature I Collectivity I Subjectivity I Art.









DE LA CAVERNA PLATÒNICA A LES PRESONS MODERNES: VISIÓ I FOSCOR EN LA LITERATURA, EL CINEMA I L’ART POLÍTICS DEL SEGLE XX – PATRÍCIA VIEIRA


Resum || La llum ha estat associada, des de Plató fins a la Il·lustració, al Bé, al coneixement i a la Veritat. No obstant això, a partir del segle XIX, s’observa un repensar del discurs que valora la lluminositat com una cosa positiva i la foscor com ignorància. L’èmfasi en l’ombra i en la foscor, que comença amb el Romanticisme, es desenvolupa en la literatura, l’art i el cinema polítics del segle XX. La lluminositat apareix associada als excessos de la raó, que porten a la deshumanització de les societats contemporànies i al totalitarisme. En canvi, la foscor i la ceguesa deixen de ser simplement condicions negatives i es transformen en una metàfora de la resistència de l’individu quan fa front a l’opressió política. En aquest article s’explorarà aquesta nova comprensió de la foscor i la ceguesa en l’art d’Ana Maria Pacheco, en l’obra teatral La mort i la donzella d’Ariel Dorfman, en la pel·lícula Garaje Olimpo, dirigida per Marco Bechis, i en la novel·la Assaig sobre la ceguesa de José Saramago.


Paraules clau || Llum | Foscor | Ceguesa | Literatura política I Col·lectiu | Subjectivitat | Art.









PLATONEN HAITZULOTIK GAUR EGUNGO KARTZELETARA: IKUSMENA ETA ILUNTASUNA XX. MENDEKO LITERATURA, ZINEMA ETA ARTE POLITIKOETAN – PATRÍCIA VIEIRA


Laburpena || Argia, Platonengandik hasita Argien Menderaino Ongiarekin, ezagutzarekin eta Egiarekin lotu ohi da. Aitzitik, XIX. mendetik aurrera, Argitasuna positibotzat eta iluntasuna ezjakintasuntzat jotzen dituen diskurtsoak norabide berri bat hartzen du. Itzalarekiko eta iluntasunarekiko enfasia, Erromantizismoan jatorria duena, XX. mendeko literaturan, artean eta zinema politikoan garatzen da. Argitasuna arrazoiaren gehiegikeriekin lotzen da, gizarte garaikideen gizagabetzea eta totalitarismoa dakartzatenak. Iluntasuna eta itsutasuna, ordea, baldintza negatibo huts izateari uzten diote eta norbanakoak zapalkuntza politikoari aurre egitean azaltzen duen erresistentziaren metafora bihurtzen dira. Artikulu honetan iluntasunaren eta itsutasunaren ulerkera berri hori aztertuko da Ana Maria Pachecoren artean, Ariel Dorfmanen La Muerte y la Doncella antzezlanean, Marco Bechisek zuzendutako Garaje Olimpo filmean eta José Saramagoren Ensayo sobre la Ceguera eleberrian barrena. 


Hitz gakoak || Argia | Iluntasuna | Itsutasuna | Literatura politikoa I Kolektiboa | Subjektibitatea | Artea.




FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3