452ºF #13
L’imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext


…tracing the specificities of China through their various permutations […]
has something to teach  about the ways the West has thought itself
through its articulations of a set of ideas named «China».

Eric Hayot, Chinese Dreams. Pound, Brecht and Tel Quel, 2011

 

L’exposició estrella d’aquesta primavera al Metropolitan de Nova York, de títol China: Through the Looking Glass, ha mostrat alta costura d’inspiració xinesa de Dior, Yves Saint Laurent o Alexandre McQueen al costat de túniques imperials, bronzes, porcellanes y cal·ligrafies de les col·leccions xineses del museu. El comissariat de l’exposició ha volgut explorar «la manera com la Xina ha alimentat la imaginació de la moda [fashionable imagination] durant segles» i, en una explícita vocació post-orientalista, la possibilitat de valorar les «fantasies occidentals de la Xina», tot entenent que no ens trobem amb representacions precises o realistes.

En portar a un primer pla la relació d’Occident amb la Xina a través de la imaginació, la mostra ofereix un exemple contemporani de les percepcions occidentals sobre la cultura xinesa per introduir aquest número monogràfic. De la mateixa manera que els sastres i els dissenyadors exhibits al MET, la Xina ha alimentat les fantasies d’intel·lectuals, polítics, artistes, i molt particularment, d’escriptors, que han localitzat les seves obres a Xines de ficció i han creat jocs de miralls amb altres textos, traduccions i versions. En aquest procés, el significant «Xina» ha participat en el desenvolupament de la literatura mundial i, com fan palès els articles que presentem, continua proporcionant inspiració a autors de diferents tradicions literàries.

El número 13 de 452ºF presenta un especial sobre la presència i usos de la Xina i el seu imaginari cultural a les literatures del món. Com el número quatre és el número malastruc a la Xina (doncs si, «quatre», es un homòfon quasi perfecte de, «mort»), no cal patir de triscaidecafòbia –o la por al número 13. Aquesta serà, tanmateix, l’única vegada en què la Xina parlarà amb la seva veu, car les set contribucions del monogràfic ens presenten escriptors i poetes, separats en el temps i l’espai, que en apropar-se creativament al país asiàtic s’han abillat amb les ulleres dels seus interessos literaris, ideològics, ètics o personals. Més enllà, emperò, de criticar l’autenticitat de les seves versions/ distorsions, el monogràfic vol explorar les característiques d’una producció literària variada, complexa, i de gran importància per a la literatura comparada i la teoria literària.

Acadèmics joves i d’altres d’establerts de Xile, Portugal, els Estats Units i Catalunya, s’alternen al monogràfic per discutir articulacions literàries de la Xina i evidenciar així la vigència del tema gairebé cinquanta anys de la publicació de China in Western Literature, de Yuan Tongli, i vint-i-cinc després de l’Orientalism d’Edward Said. La mitologia occidental de la Xina, sorgida en un primer moment (com fa notar Eric Hayot a The Hypothetical Mandarin) del descobriment europeu d’una alteritat civilitzada i econòmicament avançada, i hereva d’una tortuosa història d’admiracions i recels (l’admiració dels enciclopedistes per la burocràcia imperial i Manxú; el maoisme del 68 i el perill roig; el creixement de dos dígits i l’ombra de Tian’anmen), arriba al globalitzat segle XXI essent encara objecte de complexes negociacions.

El monogràfic s’obre amb un article convidat a càrrec de Manel Ollé, «El veïnat xinès i l’exotisme literari», on Ollé rastreja la influència de la poesia i la cultura xineses a la literatura catalana del darrer segle. Des de la dècada del 1920 i a través d’obres de Joan Ferraté i Joan Perucho, entre molts altres, Ollé destaca tres aproximacions principals: les adaptacions i reinterpretacions de poesia xinesa basades en traduccions de versions angleses –Waley— o franceses— Soulié, François Cheng—, l’apropiació de la Xina com a espai de ficció i la influència de la filosofia i el pensament oriental. Ollé aprofita la seva reflexió per notar la tendència –en aquest cas, global—de tractar els autors xinesos com «xinesos professionals» enlloc de fer-los «veïns» i companys de viatge. El panorama que Ollé dibuixa, a banda de tenir la virtut de desagregar l’impacte xinès a les lletres europees (més enllà de les literatures francesa i l’anglesa), fa palès el paper –força desconegut—que la Xina ha tingut per a les aspiracions de la comunitat literària catalana en la seva cerca de la maduresa –és a dir, de la nació—i amb ella, del seu lloc al panorama internacional.

Dos articles mostren presències xineses a la literatura produïda a Sudamèrica en diferents moments històrics. Rosario Hubert («Geographical Distance and Cultural Knowledge: Writing about China in Nineteenth-Century Latin America») utilitza un dietari de viatge escrit el 1860 per el colombià Nicolás Tanco Armero per a examinar el llocs d’enunciació que Tanco estableix de manera estratègica a través de la seva narrativa sobre la Xina. Com en alguns dels exemples catalans notats per Manel Ollé, la Xina ofereix a Tanco la possibilitat d’accedir a un cosmopolitisme identitari. Per la seva banda, Álvaro Fernández Bravo, a «Apropiaciones de la cultura china en la literatura sudamericana contemporánea: contribución para un mapa tentativo a partir de obras de César Aira, Bernardo Carvalho y Siu Kam Wen», analitza articulacions de la Xina a la literatura argentina (l’exotisme productiu de César Aira), brasilera (Bernardo Carvalho i el caos reaccionari d’una globalitat virtual) i peruana (amb els retrats de la diàspora cantonès als relats de Siu Kam Wen). A través d’aquests exemples llatinoamericans, Fernández Bravo aconsegueix triangular nocions de perifèria i subalternitat i així, fer més complexa la recurrent contraposició amb la Xina –el territori d’allò excepcional— que ha servit per a la auto-definició d’un occident dominant.


El «nucli de l’alteritat» que la Xina ofereix –o millor, ha semblat oferir— és precisament el trampolí des d’on Carlos Rojas («Writing on the Wall: Benjamin, Kafka, Borges, and the Chinese Imaginary») es llança a analitzar, a través de Walter Benjamin, les obres «xineses» de Kafka i Borges i la noció de «literatura menor» de Deleuze i Guattari aspectes de canonicitat literària i «the complex dialectics of inclusion and exclusion, construction and destruction, upon which modern Western culture is itself conceived”.

La poesia, molt present en l’itinerari històric de Manel Ollé per la literatura catalana, també fa la seva aparició en aquest monogràfic en dos contribucions que analitzen casos més acotats. Hui Andy Zhang («Recognition through Reinvention: The Myth of China in the Spiritual Quest of Russian Modernist Poets») se centra en obres de Nikolai Gumilev i Velimir Khlebnikov on s’activen idees i motius xinesos en el context de l’Edad de Plata de la poesia russa (1890-1920). L’altre article sobre poesia és «El montaje y el gesto (Ezra Pound / Henri Michaux): dos poéticas del ideograma», de Fernando Pérez, on s’explora el diàleg dels poetes modernistes amb la llengua xinesa a partir d’un aclaridor contrast entre l’apropiació que en feren Ezra Pound i Henri Michaux.

Per la seva banda, Gonçalo Cordeiro presenta una lectura d’una novel·la de l’autor portuguès Eça de Queirós («Ler de longe. Questoes de distancia em O Mandarim de Eça de Queirós») que posa de manifest una poètica dels llibres, la lectura i l’escriptura, així com l’extrema productivitat de la distància i la (in)diferència respecte a la Xina. Després de notar la influència del trop de tuer le mandarin (mata al mandarí) a la novel·la, un problema moral plantejat al segle XIX, Cordeiro, amb de Queirós, il·lumina un tipus de viatge a la Xina que s’inicia amb la lectura d’un llibre i esdevé l’escriptura d’un altre.

Així, les «epistemologies ficcionals de la Xina» (de les quals n’ha parlat Rosario Hubert), la gestualitat de Michaux, alliberadora del sentit, o les diferents escriptures des de la distància (siguin de Baltasar Porcel, de Kafka o de de Queirós), per a nombrar algunes de les pràctiques literàries destacades al monogràfic, ofereixen vehicles per a una sinografia (tal i com ha estat plantejada per Eric Hayot, Haun Saussy, Steven Yao o David Porter, entre d’altres) que, a diferència de la sinologia (i de la seva aspiració al coneixement sobre la Xina), es proposa l’estudi de les formes d’escriptura produïdes i inspirades per la Xina, dels seus significats així com de les condicions, assumpcions i lògiques d’un conjunt de pràctiques disciplinàries i culturals (veure Hayot, Saussy y Yao, eds., Sinographies. Writing China, 2008).

La secció miscel·lània inclou quatres articles, dels quals, per atzar (i per la gran riquesa del text i la qualitat dels articles) dos fan referència al clàssic castellà El lazarillo de Tormes. José Antonio Calzón García («Construcciones difusas de la identidad: el caso del Lazarillo de Tormes y La velocidad de la luz de Javier Cercas») fa servir l’anònim picaresc del segle XVI al costat d’una novel·la de l’autor català Javier Cercas per a avançar les contribucions de la lògica difusa per copsar realitats autorials diferents i simultànies a la narravitva auto-ficcional. A «De remakes, zombis y tradición(es): El caso del Lazarillo Z. Matar zombis nunca fue pan comido», Raúl Molina Gil explora una versió d’estil zombie del Lazarillo en el context de la tendència a zombificar clàssics com a  intervenció crítica, política i irònica.

A «Agonizante despertar y desesperación ante la muerte: Huellas de Poe en “Destino” de Alberto García Hamilton», Ana María Risco recupera un conte publicat el 1898 al diari argentí La Nación la trama del qual, en diàleg amb «L’enterrament prematur» de Poe, s’estructura al voltant dels efectes de la catalèpsia i la por a ser enterrat en vida. Finalment, Benamí Barros García («En torno a la función del personaje en la ficción literaria») ofereix una sofisticada reflexió sobre la dinàmica entre la idea de l’autor (a partir del cas de Dostoievski) i el protagonista (en tant que representant d’aquesta idea), i entre aquests i el lector, responsable últim de donar vida a aquella idea en el complex i multidimensional acte de la lectura.

Completen aquest número dues recensions. Manuel Pavón comenta el rigorós anàlisi d’Andrea Bachner de la polièdrica natura de la llengua i escriptura xineses i les seves imbricacions amb diferents formes del fet polític a Beyond Sinology: Chinese Writing and the Scripts of Culture (Columbia University Press, 2014), i ho fa establint un diàleg amb un títol anterior (The Politics of Chinese Language and Culture: The Art of Reading Dragons, de Bob Hodge y Kam Louie, Routledge, 1998) de pretensions semblants. Per la seva banda, Anna Maria Iglesia ressenya el Companion to Comparative Literature. World Literatures and Comparative Cultural Studies, preparat per Steven Tötosy i Tutun Mukherjee (Cambridge House, 2013), un llibre que participa, així com d’altres ressenyats a números anteriors d’aquesta revista, del creixent interès per la literatura-món.

Malauradament, i a causa d’una –esperem que temporal— mancança de traductors, en aquest número s’interromp la traducció dels originals a l’eusquera. Acabem recordant que 452ºF és una iniciativa no comercial i sense afany de lucre, i que està sempre oberta als acadèmics que vulguin formar part de l’equip internacional de traductors i correctors que fan possible la revista.

 

Xavier Ortells-Nicolau



FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3