Abstract || Considered her first modernist novel, Virginia Woolf’s Jacob’s Room (1922) would be remembered for its experimental techniques to tell the story of Jacob who died in the First World War. Woolf’s construction of her ultimately unknowable character offers a distinct response to the changing realities of warfare and serves as a literary mode of mourning that seeks not to console, but rather to preserve and transmit absence provoked by the losses of the Great War. Here I offer an analysis of Woolf’s aesthetics of absence, which I contend anticipates later concerns in addressing experiences of mass violence in literature. In particular, I trace parallels in Modiano’s Dora Bruder (1997) and Sebald’s Austerlitz (2001).

Keywords || Virginia Woolf | First World War | Mourning | Absence | Partrick Modiano | W. G. Sebald

Una forma de escribir la pérdida del siglo XX: estética de la ausencia en Jacob’s Room de Virginia Woolf

Resumen || Considerada su primera novela modernista, Jacob’s Room (1922) de Virginia Woolf sería recordada por sus técnicas experimentales para contar la historia de Jacob, quien muere en la Primera Guerra Mundial. La construcción del que es en el fondo su personaje más misterioso ofrece una respuesta diferente a las realidades cambiantes de la guerra y sirve como un modo literario de duelo que no busca consolar, sino más bien preservar y transmitir la ausencia provocada por las pérdidas de la Gran Guerra. Aquí ofrezco un análisis de la estética de la ausencia de Woolf, que sostengo anticipa preocupaciones posteriores al abordar experiencias de violencia de masas en la literatura. De manera particular, rastreo los paralelismos con Dora Bruder (1997) de Modiano y Austerlitz (2001) de Sebald.

Palabras clave || Virginia Woolf | Primera Guerra Mundial | Duelo | Ausencia | Partrick Modiano | W. G. Sebald

Una forma d’escriure la pèrdua del segle XX: estètiques d’absència a Jacob’s Room de Virginia Woolf

Resum || Considerada la seva primera novel·la modernista, Jacob’s Room (1922) de Virginia Woolf seria recordada per les seves tècniques experimentals per a contar la història de Jacob, qui va morir a la Primera Guerra Mundial. La construcció del que és en el fons del seu personatge més misteriós ofereix una resposta diferent a les realitats canviants de la guerra i serveix com manera literària de dol que busca no tant consolar com preservar i transmetre l’absència provocada per les pèrdues de la Gran Guerra. Aquí es presenta una anàlisis de l’estètica de l’absència a l’obra de Woolf, i s’afirma que anticipa preocupacions posteriors al tractar experiències de violència de masses en la literatura. De manera particular, es rastregen els paral·lelismes amb Dora Bruder (1997) de Modiano i Austerlitz (2001) de Sebald.

Paraules clau || Virginia Woolf | Primera Guerra Mundial | Dol | Absència | Partrick Modiano | W. G. Sebald