452ºF #15
Cinc anys després del 15M: narratives de la crisi econòmica i política


Que la crisi econòmico-financera de 2008 va derivar, especialment als països del Sud d'Europa, en una crisi política i social d'encara major volada, capaç de reconfigurar els mapes parlamentaris de molts d'ells, resulta avui, gairebé una dècada després, innegable. Com innegable és el fet de que a partir de les protestes populars de 2011 (primaveres àrabs, 15M, Plaça Syntagma, Occupy Wall Street, etc.) es va estendre un nou cicle de mobilitzacions que ha donat lloc a nous subjectes polítics en forma d'assamblees, xarxes de solidaritat, col·lectius, marees de tots colors, etc., i que ha esquivat ―tot i mantenir especificitats― fronteres nacionals, tal com ha vingut a demostrar el recent moviment francès «Nuit Debout» i la seva ressonància internacional materialitzada en el «Global Debout». No obstant, no menys importants han estat les seves conseqüències en el terreny simbòlic. Tant, que no pocs autors parlen ja d'un inici de canvi de paradigma cultural, rere el que interpreten com el col·lapse d'un model excessivament individualista i jerarquitzat, que no pot donar curs a les demandes d'horitzontalitat, participació i democratització que han aflorat des d'aquestes noves instàncies, en què ressonen diferents tradicions de resistència.  

 

Aquest número 15 de 452ºF, que apareix cinc anys després del 15M, pretén contribuir a pensar, des de la teoria literària i cultural, algunes de les transformacions ocorregudes i per ocórrer en temps de fractura com els actuals, en els quals el pensament i la creació estan cridades a jugar, en múltiples aspectes, un paper determinant per a la producció de sentit de la època. Avui, més que mai, s'ha fet evident la necessitat d'eines conceptuals que puguin permetre'ns interrogar críticament els límits i mancances d'alguns dels elements fonamentals que enquadren la nostra experiència, des de la viabilitat del capitalisme en la seva fase avançada, globalitzada i financero-especulativa, a les derives securitàries i oligopòliques de les nostres democràcies; des dels angles morts del projecte liberal que ha vertebrat la modernitat al preocupant increment de fenòmens d'exclusió, explotació i desigualtat a les nostres societats, entre els quals cal assenyalar la vergonyosa gestió europea de la mal anomenada «crisi» de refugiats de l'Orient Mitjà.

 

En un escenari com l'actual, en què el neoliberalisme s'ha instal·lat com a ideologia dominant de clara vocació disciplinària, la ficció, la prosa d'idees i la creació artística en el seu sentit més ampli, tot i les dificultats i contradiccions que sovint les travessen, es mostren com a espais privilegiats de resistència, com a relats propositius per a poder instal·lar altres móns i subjectivitats possibles als nostres horitzons intel·lectius, com, finalment, necessaris instruments d'imaginació política. Narratives, moltes vegades a contrapèl, que ofereixen diferents prismes des dels quals dotar de significació la nostra vida en comú. Per això, és tasca nostra la d'atendre a les potencialitats que obren les seves diverses formes així com la d'intentar calibrar les seves limitacions, amb esperit crític però sense voluntarismes. I a aquesta voluntat responen precisament cada un dels articles que integren el present monogràfic.

 

 

En primer lloc, Pablo Valdivia, catedràtic de la University of Groningen i co-coordinador juntament amb Jorge Catalá-Carrasco i Patricia Oliart, del projecte internacional d'investigació «Cultural Narratives of Crisis and Renewal», ens ofereix, a «Narrando la crisis financiera de 2008 y sus repercusiones», tant un bon mostrari de les principals propostes teòrico-crítiques sobre la qüestió com un dels primers assajos de tipologia, en nuclis operacionals temàtics, del què gran part de la crítica cultural espanyola ha vingut a anomenar la «novel·la de la crisi» i el repertori de la qual, com és d'esperar, queda lluny de ser homogeni. A més, es pregunta, acertadament, sobre la manca de novel·les distòpiques sorgides arran de la crisi espanyola ―cosa que sí ha succeït a altres països, com l'Argentina― i analitza un dels seus pocs exponents, la novel·la Cenital (2012), d'Emilio Bueso.


Li segueixen dos articles de marcat caràcter teòrico-filosòfic que es proposen conceptualitzar i contextualitzar tant la crisi com alguns dels espais de resistència que han emergit a partir d'ella.
Azahara Palomeque Recio, a «Víctimas de (la) excepción: intervenciones del entorno 15M en las dinámicas de poder de la crisis española (2008-2015)», utilitza els conceptes de gubernamentalitat (Foucault)  i de nuda vida (Agamben) per a detectar les estratègies biopolítiques de control a la societat espanyola i troba en el paradigma de la vulnerabilitat i la victimologia (de Butler, entre d'altres) una eina d'empoderament i agència, vehiculada per col·lectius com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), per tal d'obrir un espai de lluita política per als grups socials que més han sofert la despossessió i la precarització. Per la seva banda, «15-M, la lluvia que no cesa. Una relectura del acontecimiento contemporáneo», d'Ignasi Gozalo i Salellas, analitza el moviment del 15M sota el prisma de les diferents filosofies de l'esdeveniment per a definir-lo, amb Deleuze, com a «ensamblaje de acontecimientos puros», que es desmarca de les diverses polítiques de  l'esdeveniment que s'havien donat al segle XXI al calor de la relació entre terrorisme i Estat. Igualment, l'autor ens proposa entendre alguns documentals recents ―i, en general, «el arte del acontecer»― com a «indicador del malestar contemporáneo y a la vez un excelente factor transformador».


Després d'ells, cinc articles s'aproximen a cinc respectius camps de creació per a examinar les seves relacions amb les crisis econòmiques tant a Espanya com a l'Argentina. Amb aquests, el present monogràfic obté un marcat caràcter interdisciplinari, tot exposant exemples de literatura, còmic, cine d'animació, teatre i art urbà, i aconsegueix establir alguns ponts crítics entre les realitats polítiques, socials i culturals d'ambdós països després de les seves respectives crisis econòmiques. Comença aquest recorregut, que va des de la textualitat a la performativitat ―pasant per la imatge― amb «Capital Ruptures: Economies of Crisis and Urban Space in Javier Moreno’s 2020», un article en el qual N. Michelle Murray remarca les continuïtats i ruptures entre «spaces», «places» y «non-places» que permeten entendre la novel·la futurista de Javier Moreno com una crítica a les geopolítiques espacials del neoliberalisme, denunciades per autors com Lefebvre o David Harvey, i en últim terme com un espai literari per a allò comú. Seguidament, a
«“Ese fantasma es el capitalismo”: poéticas e imaginarios de la crisis en Fagocitosis y Lo que (me) está pasando», Xavier Dapena estudia la manera en què la temàtica social i política ha anat impregnant, especialment des de la crisi financera, un gènere tradicionalment refractari a ella, com n'és el còmic. Ho fa principalment a partir de les dues obres del títol, de Prior i Danide i de Miguel Brieva, respectivament, per a observar les seves interconnexions amb les reclames sorgides de moviments com el 15M i les crítiques a la ideologia i els imaginaris del neoliberalisme que visibilitzen, i en les quals hi ressonen propostes com les de Rancière, Laval i Dardot o Judith Butler. Una cosa semblant li passa al cinema d'animació, que sembla mostrar-se més procliu a allotjar aquest tipus de temàtiques en paisatges sociopolítics posteriors a una crisi econòmica. Això mateix analitza, centrat en el cas argentí, Vicente Fenoll al seu article «Crisis y renovación en el cine de animación argentino. El caso de El empleo», en el qual se serveix d'aquest curtmetratge de Santiago Grasso (2008) per a reflexionar, entre d'altres coses, sobre el paper alienant i cosificador de les relacions productives pròpies del capitalisme.

 

Tanquen el monogràfic els treballs de Silvina Díaz i de Diego Luna. La primera, a «Teatro y crisis en Argentina: El lenguaje como resistencia», ens apropa a les poètiques, en certa mesura oposades, de dos dramaturgs les obres dels quals s'incardinen en la situació de crisi econòmica de finals de 2001 a l'Argentina: Griselda Gambaro i Daniel Veronese. L'anàlisi de les seves estratègies retòriques comporta així una incisiva reflexió sobre la necessitat de visibilitzar els conflictes socials i sobre els debats en torn a la identitat i la memòria en l'art contemporani. El segon, finalment, amb «Arte  y repolitización urbana: Autores, proyectos y estrategias desde el Mayo Francés hasta el 15-M», dibuixa una interessant genealogia i tipologia d'art urbà a través de diferents autors, que van des del situacionisme fins als nostres dies, com Alfredo Jaar, Antoni Muntades i Thomas Hirschhorn. Per a l'autor, a les obres d'aquests artistes, la ciutat es presenta, respectivament, com a escenari, com a objecte de reflexió i com a matèria prima.  

 

Obre d'altra banda la secció de «Miscel·lània» un article titulat «Proeminência e dessacralização da personagem histórica por meio do anacronismo em Los perros del paraíso de Abel Posse e As Naus de Lobo Antunes». En aquest, Mauro Cavaliere, analitza aquestes dues novel·les per a detectar les diverses analogies en el seu tractament del passat colonial a través de personatges, tòpics i estructures actancials, a la vegada que les assenyala com a exemples d'allò que podem denominar «nueva novela histórica» o «novela histórica posmoderna». Li segueix l'article de Daniela Gisela Fumis, «Aproximaciones al problema de la infancia en la narrativa. Cruces, preguntas y desbordes», text en què aprofundeix en la qüestió de la infància a la literatura arran de les preguntes sobre la seva especificitat i les seves potencialitats figuratives per acabar destacant la seva operativitat política i epistemològica en tant que dispositiu capaç de «derribar cualquier totalitarismo de sentido». Tanca la secció «Acheronta movebo. Resiliencia y revolución en “The Mexican” (1911) de Jack London», un original article d'Eduardo González de la Fuente en el qual s'ofereix una lectura política del relat pugilístic de l'escriptor nord-americà,  on el ring es presenta com a correlat de les tensions político-identitàries del Mèxic revolucionari a través dels cossos i discursos que el travessen.

 

Seguidament presentem en aquest número una nova secció de la revista 452ºF. Es tracta de «Notes crítiques», un espai on diversos pensadors i investigadors de sòlida trajectòria presentaran les seves reflexions en curs i en el qual no es veuran obligats a emmotllar la seva escriptura al format del paper ni a alguns dels requisits de les publicacions científiques que massa vegades encotillen i estandarditzen el pensament. Amb ella volem oferir una petita sala d'esbarjo per a les idees on poder descentrar l'enunciació acadèmica per a que emergeixin nous relats, diàlegs o suggestions. Inauguren la secció els professors de la Universitat de Barcelona, Rodrigo Andrés i Nora Catelli. El primer, que presenta el text «El afecto, las emociones y la enseñanza de literatura», llegit en ocasió de la presentació precisament de l'anterior monogràfic d'aquesta revista ―«Pensar l'afecte des de la cultura i l'art», coordinat per Katarzyna Paszkiewicz―, ens ofereix una narració experiencial sobre com incorporar els «affect studies» en els cursos de tercer cicle no només com a matèria d'estudi sinó també com a pràctica docent i relacional. Per la seva banda, Nora Catelli, a «A propósito de Kader Konuk: Auerbach, Benjamin, Estambul y las fronteras del comparatismo»,  parteix del recent llibre de la comparatista d'origen turc per a ponderar la seva nova interpretació d'Auerbach i assenyalar les seves aportacions en el marc dels actuals estudis sobre literatura mundial.

 

Tanquen aquest número, i en certa mesura el botonen, sis ressenyes, de les quals quatre tenen l'objectiu d'acabar de perfilar el panorama crític sobre les narratives de la crisi que proposa el monogràfic. Cadascuna d'aquestes quatre ressenyes recull tres o més llibres d'actualitat i rellevància per al camp de la teoria literària i cultural, convocats sota una mateixa temàtica. Es desmarquen, doncs, de les ressenyes convencionals en la seva voluntat de donar fe de ―i de dialogar amb― algunes tendències del pensament i la crítica cultural dels últims anys que d'alguna manera es relacionen amb l'esmentada conjuntura sociopolítica. En la primera d'elles, «Las razones del neoliberalismo», Joaquín Pascual Ivars s'endinsa en les propostes d'anàlisi de Laval i Dardot, Verónica Gago,  Maurizio  Lazzarato  i  Chris  Hedges per a detectar les seves aportacions al debat sobre com hem de comprendre el neoliberalisme i la seva relació amb la tradició liberal que ha vertebrat la cosmovisió político-cultural de la modernitat occidental. La segueix, com a contrapunt propositiu, la ressenya d'Ángela Martínez Fernández titulada «¿Es lo común una alternativa a la lógica del capitalismo?», en què analitza les diferents propostes de teoria i pràctica d'allò comú ofertes per ―de nou― Laval y Dardot, Ugo Mattei i els diversos autors ―o l'autor col·lectiu― del llibre Somos Coca-cola en lucha. Una autobiografía colectiva.

 

I si aquestes dues ressenyes presenten una temàtica de caràcter marcadament internacional, les altres dues plantegen problemàtiques més circumscrites a la geografia espanyola, tot i que no per això deixen de tenir clares concomitàncies amb altres realitats nacionals. Violeta Ros Ferrer exposa unes necessàries «Relecturas de la Transición española para un presente en suspensión», per a les quals recorre als recents títols publicats per Ignacio Sánchez-Cuenca, Giulia Quaggio i els diversos autors aplegats al volum Fuera de la ley. Asedios al fenómeno quinqui en la transición española, i en els quals s'hi reflecteix la necessitat i la urgència de revaluar el passat democràtic més enllà de visions triomfalistes o desmesuradament impugnadores. Per altra banda, qui escriu aquestes línies―i feliç coordinador del monogràfic― ha llegit dos llibres col·lectius sobre la precarietat del món contemporani, editats per Sonia Arribas i Antonio Gómez Villar, per una banda, i per Palmar Álvarez-Blanco i Antonio Gómez López-Quiñones, per l'altra, així com les propostes de Luis Moreno-Caballud i de Jonathan Snyder sobre la relació entre el clima de mobilitzacions del 15M i les seves materialitzacions culturals, per a oferir un breu mostrari de les recents «Culturas desde la precariedad y la resistencia». Finalment, completen aquest número les ressenyes de Bernat Padró Nieto i d'Alba Agraz Ortiz. El primer ens porta la seva lectura del llibre Drama, literatura, filosofía. Itinerarios del realismo y el modernismo europeo d'Andrés Pérez-Simón, una revisió teòrica de les divisions genèriques teatrals, mentre que la segona ens presenta l'estudi dels mitemes religiosos a la poesia moderna espanyola elaborat per Rocío Ortuño Casanova a Mitos cristianos en la poesía del 27.

 

No em queda més que desitjar que el curiós lector pugui trobar en aquestes pàgines digitals alguna cosa d'aquell plaer de la conversa, de l'enlluernament d'una idea nova o de la força del desacord de tot allò que, al cap i a la fi, ens empeny a seguir pensant en comú. Això, i agrair molt sentidament a les més de vuitanta persones que han col·laborat en aquest número de la revista 452ºF, ja sigui com a autors, editors, avaluadors, traductors, il·lustradors, maquetadors o correctors. Rere cada píxel s'hi troba el seu treball.

 

 

Albert Jornet Somoza


 


FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3