alt

Tot aquell investigador que desitgi enviar un treball original per a que sigui valorada la seva possible publicació a la revista ha de tenir en compte els criteris exposats al Manual d’estil.


Se sol·licita a tots els autors que segueixin les següents indicacions. En cas contrari, la revista 452°F  podrà deixar l’article fora del procés d’avaluació.

1] Qüestions generals.

  • - Els articles han de ser originals i no haver estat publicats amb anterioritat. El seu contingut científic haurà de ser d’un 75% (min.), el contingut original d’un 40% (min).
  • - Els autors hauran d’identificar-se i indicar la seva afiliació.
  • - Poden estar escrits en català, castellà, gallec, euskera, anglès, francès, italià i portuguès.
  • - Han de tenir una extensió mínima de 8 fulls i màxima de 15 i inclouran al principi un resum de 8/10 línies en la llengua de l’article i en anglès. Les paraules clau també hauran de presentar-se en ambdós idiomes.
  • - Els articles s’han d’enviar en suport informàtic, preferiblement Word o rtf o. Es poden enviar per e-mail a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o per correu postal a Associació 452ºF, Revista 452ºF. Revista de Literatura Comparada. Edifici R (Edifici d’estudiants) del Campus de Bellaterra, 08193, Bellaterra.

 

2] Format general.

  • - Format: Calibri o, en defecte d'això, Times New Roman, grandària 12, amb interlineat  1,5, sense tabulacions. Els marges del document seran de 2,5 (superior i inferior) i 3 (esquerra i dreta).
  • - Títol: el títol centrat encapçalarà l'article, en grandària 14 i en negreta. A la línia inferior dreta figurarà el nom de l'autor i, a sota, el nom de la universitat a la qual s'afilia.
  • - Si és precís, el cos del text es presentarà dividit en apartats numerats en caràcters àrabs, començant pel 0 (seguit d’un punt i un espai) per a la Introducció; els posibles subapartats també aniran numerats de la mateixa forma. Tant els apartats com els subapartats estaran alineats a l’esquerra (sense tabulació o sangria) en negreta i separats per un espai en blanc.
  • Per exemple:

0. Introducció
1. La història del text.
1.1. Els manuscrits.


3] Elements gràfics.


  • - Les imatges que apareguin al text s’insertaran amb l’opció específica del processador de text i estaran en format jpg. Aniran fora del cos del text, centrades i amb la llegenda en Calibri 10 (o Times New Roman), a la part inferior també centrada.


4] Notes, cites, i referències bibliogràfiques.


  • - Les notes aniran al final de l'article amb interlineat senzill, amb la mateixa tipografia que el text (Calibri o Times New Roman) i grandària 10. S'indicaran darrere de la paraula i abans del signe de puntuació mitjançant nombres aràbics volats.
  • - Les cites breus aniran entre cometes dintre del text. Si són més extenses apareixeran en un paràgraf a part, amb la mateixa tipografia que el text, grandària 10, interlineat senzill i sangrat de 1,5. Es deixarà una línia en blanc abans i després de cada cita. Les omissions dintre de les cites s'indicaran mitjançant tres punts entre claudàtors: […]
  • - Les referències bibliogràfiques seguiran el sistema autor-any dintre del text, indicant-se entre parèntesi el cognom de l'autor, l'any de publicació i la pàgina. Exemple: (Ostrom, 1948: 452)
  • - Les referències que abastin tota una obra poden ometre les pàgines. Exemple: (Ostrom, 1948).
  • Si l'autor ha publicat més d'una obra en el mateix any, s'afegixen lletres cursives: ‘1969a, 1969b’.
  • - La bibliografia citada anirà al final del text, després de les notes, grandària 11 i ordenada alfabèticament seguint el següent sistema:
  • Obres completes: cognom de l'autor en majúscula, seguit de la inicial del nom (si són dos o més autors se separaran per punt i coma i darrere de l'últim autor s'escriurà “i”; si el nombre d'autors és excessiu pot optar-se per la fórmula “AA.VV.” o per la inclusió del nom del primer autor més la fórmula “et. al.” en cursiva); any de publicació, títol de la publicació en cursiva, lloc de publicació i editorial. Exemple: DELEUZE, G. (2005): Lògica del sentit, Barcelona: Paidós.
  • Capítols de llibres, parts de monografies o col·laboracions: cognom de l'autor citat en majúscules, seguit de la inicial del nom; any de publicació de l'article, títol de la col·laboració o de l'article, entre cometes, seguit de “en”; cognom i inicial del nom de l'autor/editor/compilador de l'obra major; títol de l'obra, en cursiva; lloc de publicació, editorial, any de publicació, pàgines citades.
  • • Exemple
  • PELTA, R. (2007): «No hay nada fuera del texto. Jacques Derrida: diseño gráfico y deconstrucción» en Calvera, A. (ed.), De lo bello de las cosas. Materiales para una estética del diseño, Barcelona: Gustavo Gili,  pàgs. xx-xxx.
  •  • Articles de publicacions periòdiques: cognom en majúscules de l'autor citat, seguit de la inicial del nom; any de publicació, títol de l'article entre cometes; títol de la publicació en cursiva, volum, número, data, lloc i pàgines citades. Exemple:
    FERNÁNDEZ PORTA, E. (2009): «Entrevistas con escritores repulsivos»,
    Quimera, nº 302, enero 2009, Madrid, págs. 46-48.
  • Documents web: cognom en majúscules de l'autor, nom; títol del document, entre cometes, nom del site, pàgina (si n’hi ha), data de consulta entre claudàtors, <direcció url>. Exemple:
    BAUDRILLARD, J. «Fotografía o la escritura de la luz», Gato-Parlante, [10/03/2009], <http://gato-parlante.blogspot.com/2007/03/fotografa-o-la-escritura-de-la-luz.html>

 

5] Elements tipològics i símbols diacrítics

5.1. Ús de la cursiva

S’escriuen en cursiva

  • - Els títols de publicacions, sigui quin sigui el seu suport, sempre que no formin part d’una altra publicació. En conseqüència, s'escriuen en cursiva els títols de llibres, revistes, memòries, informes, publicacions electròniques (siguin blogs, revistes, diariss, etc.), quadres, escultures, obres musicals de qualsevol tipus, espectacles, pel·lícules, programes de televisió i ràdio, etc.
  • - Els pseudònims i alies, quan es citen al costat del nom al que representen; quan es citen sols, s'escriuen en lletra rodona: Leopoldo Alas, Clarín, Azorín.
  • - Els noms propis d'animals, naus (avions, vaixells, trens, cotxes..., però no la seva marca ni model) i fenòmens atmosfèrics.
  • - Les lletres de fórmules i de termes algebraics (els nombres, en canvi, van en rodona).
  • - En la nomenclatura científica, noms de malalties, plantes, bacteris, etc.
  • - Les notes musicals, sempre que no formin part d'una frase feta.
  • - Les frases i locucions llatines, tret que estiguin acceptades per l’IEC.
  • - Per destacar paraules que figuren al costat de la seva definició o explicació, o tenen un llenguatge metalingüístic.
  • - Les paraules escrites malament de forma intencionada, veus dialectals, argots, etc.
  • - Puntuació després de cursiva: els signes de puntuació que vagin després de les paraules en cursiva figuraran en rodona (per exemple, la coma posterior a un títol citat) excepte si són part de la frase encursivada (per exemple, perquè formen part del títol).

5.2. Ús de la negreta

S'utilitzarà per destacar el títol de l'article i dels apartats i subapartats d’aquest, però mai al cos del text.

5.3. Ús del subratllat

No s’utilitzarà mai el subratllat.


5.4. Cometes


  • - Per norma, la jerarquia en l'ús de les cometes serà la següent: « “ ‘…’ ” ». És a dir, cometes llatines («...»), cometes angleses (“…”) i cometes simples (‘…’).
  • - Cometes llatines: s’utilitzen en les cites textuals, els diàlegs o al·locucions en estil directe que apareixen dintre d'un paràgraf, els títols de conferències i parts depenents d'un llibre, diari o revista (articles, capítols, apartats…) i les paraules que s'utilitzen com a definició d'una altra, o quan en un text es comenta una paraula des d'un punt de vista lingüístic.
  • - Cometes angleses: s'utilitzen per tancar un fragment que requereix cometes dintre d'un text ja tancat entre cometes llatines.
  • - Cometes simples: poden tancar un fragment que requereix cometes dintre d'un text tancat entre cometes angleses que, al seu torn, anirà entre cometes llatines. També s'usen per tancar una paraula utilitzada com a concepte en metallenguatge o per indicar que una paraula s'utilitza com a definició d'una altra.
  • - Puntuació: els signes de puntuació corresponents al període en el qual va inserit el text entre cometes es col·loquen sempre després de les cometes de tancament.

5.4. Ús de majúscules

S'escriuen amb majúscula inicial:

  • - Els substantius i adjectius que formen el nom de disciplines científiques, quan ens referim a elles com matèries d'estudi i, especialment, en contextos acadèmics (noms d'assignatures, càtedres, facultats, etc.) o curriculars. Fora d'aquests contextos s'usa amb minúscula. Els noms d'assignatures que no constituïxen la denominació d'una disciplina científica reben el mateix tractament que si es tractés del títol d'un llibre o d'una conferència i només la primera paraula s'escriu amb majúscula. També s'escriuen amb majúscula els substantius i adjectius que donen nom a cursos, congressos, seminaris, etc.
  • - Esdeveniments històrics: s'escriuran en majúscula quan facin referència a un procés o esdeveniment puntual: La II Guerra Mundial.
  • - Els noms d'edats o eres històriques s'escriuran amb majúscula quan al text estiguin fent referència al període històric com a tal. S'escriuran amb minúscula quan el terme s'estigui utilitzant de forma general. Exemple: L'Edat Mitjana / Té una mentalitat de l'edat mitja.
  • - Noms comuns, en singular o en plural, que es refereixen per antonomàsia a esdeveniments de qualsevol tipus, a institucions o entitats. Exemple: El Mur, La Universitat.
  • - La denominació oficial de premis, certàmens, fires, congressos, cursos, seminaris, fòrums, etc.
  • - La primera paraula de les obres de creació de qualsevol art; les altres se citen amb minúscula, tret que siguin noms propis; si se cita una forma abreujada, per exemple, el Quixot, l'article s'escriu amb minúscula.
  • - Els substantius i adjectius de publicacions periòdiques i de col·leccions de publicacions.
  • - Les paraules del títol de qualsevol norma legal, ja sigui llei, decret, etc. Exemple: Llei de l'Avortament.
  • - Els substantius i adjectius dels noms de festivitats civils i religioses. Exemple: Dia de la Constitució, Dilluns de Pasqua.
  • - Els noms que es refereixen a Déu, Jesucrist o la Verge, així com els pronoms personals a ells referits.
  • - Els noms de càrrecs i dignitats quan s'utilitzen en referència a una persona.
  • - Els substantius i adjectius que composen la denominació d'una entitat de qualsevol tipus: organismes administratius, associacions particulars, institucions acadèmiques, etc.
  • - L'article que acompanya a alguns noms geogràfics s'escriu en minúscula, tret que formi part de la seva designació oficial. Els noms comuns genèrics que acompanyen a noms geogràfics (ciutat, riu, mar) han d'escriure's amb minúscula a no ser que també formin part del nom oficial (Ciudad Real, Serra Nevada)
  • - Substantius i adjectius que es configuren com àrees geopolítiques (Orient Mitjà).
  • - Els noms dels quatre punts cardinals i dels punts de l'horitzó (Nord-Oest…) quan ens referim al seu valor absolut, no quan indiquen posició relativa (el nord d'Espanya)
  • - Els signes del Zodíac.

 
5.4. Nombres, hores, dècades

  • - S'expressen en lletres les quantitats del zero al nou; a partir del 10, en xifres.
  • - S'expressen amb lletres les quantitats aproximades. Exemple: va portar unes cent mil xinxetes.
  • - No s'escriu el punt dels milers en els anys ni en les pàgines
  • - Nombres cardinals: la numeració aràbiga o decimal expressa els decimals amb una coma a la dreta: 13, 4.
  • - Nombres romans: s'escriuen en versaletes si la paraula que els acompanya està en minúscula. S'escriuen en majúscula si la paraula a la qual acompanyen comença amb majúscula: segle xx, Alfons X.
  • - Dècades: per a expressar la dècada dels segles, és a dir, aquells anys amb la mateixa xifra en les desenes, poden utilitzar-se diverses expressions: “la dècada de”, “els anys”, “els”, més la xifra que correspongui en lletra. “La dècada dels vint”, “els anys seixanta”. - Hores: sempre que l'hora sigui una dada tècnica o formi part d'una convocatòria, ha d'expressar-se numèricament. En altres contextos, literaris, assatgístics, etc., s'expressa en lletres.

6] Obres de consulta i recursos online

  • Llibre d’estil de El País:

      http://estudiantes.elpais.com/libroestilo/indice_estilos.htm

  • Citas bibliográficas (normas ISO 690):

http://www.uc3m.es/portal/page/portal/biblioteca/aprende_usar/como_citar_bibliografia

FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3