Violència i representacions identitàries a Amèrica Llatina



Encara que sigui incòmode afirmar-ho, els termes “violència” i “Amèrica Llatina” semblen donar forma a un signe lingüístic que ha naturalitzat i, amb això emmascarat, el caràcter polític i arbitrari de les expressions, les pràctiques, les representacions i les eines a través de les quals han estat interpel•lades, construïdes, materialitzades i normalitzades les anomenades identitats, cossos i subjectivitats llatinoamericanes.

Visibilitzada i mediatitzada de forma alarmant a través de la violència urbana contemporània, i freqüentment teoritzada en relació amb els fallits projectes de modernitat llatinoamericans, la violència ―entesa en la seva naturalesa instrumental (Arendt)― ha estat, no obstant això, el significant silenciós de les categories i de les representacions que han determinat tant la quotidianitat com la Història d'Amèrica Llatina i dels seus habitants: des de les massacres i opressions sobre les quals se sostenien els règims i discursos colonials, passant per les repressions dels seus episodis revolucionaris, les exclusions de les seves ficcions nacionals, l'autoritarisme dels seus governs “democràtics” i dels seus escenaris neoliberals, i culminant amb les irrupcions de les seves experiències migratòries, globalitzades i postcolonials presents.

En aquest sentit, una violència fundacional (Moraña) sembla definir les bases d'un imaginari nacional i continental homogeni a partir del com els subjectes llatinoamericans es pensen a si mateixos, pensen als altres i són concebuts i manejats pel poder, el qual continua sent legitimat i alimentat per les violències que exerceixen les polítiques econòmiques, governamentals i socials als diferents països d'Amèrica Llatina (Martín-Barber).

Són aquestes formes de violències les que operen sobre els cossos i defineixen les normes que donen lloc a les representacions i materialitzacions a les quals han de circumscriure's els subjectes i les imatges que aquests tenen de si mateixos, en tant que subjectes nacionals, però també en tant que subjectes sexuats. D'aquesta manera, en la naturalització dels significats adscrits a la identitat de gènere i a la sexualitat intervé la violència com a dispositiu que, d'una banda, regula les condicions de vida i limita la concepció d'humanitat de les persones que viuen fora de la norma sexual/social (Butler); i per una altra, legitima les agressions que atenen a un suposat imperatiu biològic en el qual se sosté la conservació de les diferències de poder i les jerarquies sexuals/socials.

Tanmateix, davant la crisi que produeix la violència i el seu efecte en l'ordre del discurs (Rotker), el llenguatge de la subjectivitat i dels sentiments s'anteposa per intentar donar un nou sentit a allò indicible de la violència, això és, allò que no té de racional i de representable. Però aquesta característica no només respon a les necessitats de supervivència conseqüència de la violència urbana a Amèrica Llatina durant les últimes dècades; sinó que també defineix les articulacions culturals i discursives de relats alternatius que exposen les violències que operen en la impossibilitat del record i de la consciència històrica per a individus exclosos de les realitats socials i per a col·lectius privats de memòria.

A partir de la present convocatòria no pretenem cridar a un diagnòstic de les formes de violència representades i pensades en la literatura, les imatges, les arts i les diferents pràctiques culturals a Amèrica Llatina. La motivació darrere d'aquesta empresa és més aviat la de congregar investigacions en les àrees de la literatura comparada i la teoria literària que participen d'estratègies de reflexió política i ètica per pensar la violència i a partir de la violència, en diferents expressions culturals, històriques i del saber llatinoamericanes. En conseqüència, no volem limitar la nostra invitació a investigacions dedicades a l'estudi de la violència urbana, sinó que sobretot afavorim una ampliació dels escenaris de reflexió teòrica i representació cultural de la violència que problematitzin els significats i dispositius a partir dels quals han estat construïts els relats i també les dissidències de les ficcions identitàries a Amèrica Llatina.

En aquest sentit, proposem investigacions que reflexionin, entre altres aspectes, sobre les relacions entre:

1. Imaginaris socials i violència urbana.
2. Violències de gènere i representacions de la feminitat i la masculinitat.
3. Exclusions socials, violència racial i identitat nacional.
4. Violències estatals, polítiques econòmiques i globalització.
5. Violències històriques i ficcions identitàries.
6. Pràctiques culturals, tecnologies de poder i disciplinament dels cossos.

María Teresa Vera Rojas
FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3