Resumen || Rafael Chirbes publica Crematorio en 2007 y En la orilla en 2013, dos novelas que aparecen, respectivamente, en el último esplendor del llamado boom inmobiliario y tras la crisis financiera. En ellas, se representa un Mediterráneo que nada tiene que ver con el del imaginario turístico, sino más bien con su reverso: el Mediterráneo del turismo masivo, la explotación inmobiliaria y la contaminación. A través del spatial turn y la ecocrítica como herramientas teóricas, este artículo analiza los espacios narrativos de estas novelas y la manera en que el escritor valenciano propone una crítica única de la costa mediterránea, con el objetivo de reflexionar sobre el modo en que Chirbes apunta a ciertas tensiones entre lo local y lo global.

Palabras clave || Ecocrítica | Mediterráneo | Turismo | Explotación | Crisis ambiental | Rafael Chirbes

Abstract || Rafael Chirbes published Crematorio in 2007 and En la orilla in 2013, two novels that appear, respectively, during the final splendour of the real estate boom and after the financial crisis. In these novels, the author represents a Mediterranean Sea that has nothing to do with the tourist imaginary, but rather with its reverse: the Mediterranean of mass tourism, real estate exploitation and pollution. Through the spatial turn and ecocriticism as theoretical tools, this article reflects on the narrative space of these novels and the way in which the Valencian writer proposes a unique critique of the Mediterranean coast. The objective is to reflect on the way in which Chirbes points to certain tensions between the local and the global.

Keywords || Ecocriticism | Mediterranean | Tourism | Exploitation | Environmental crisis | Rafael Chirbes

Resum || Rafael Chirbes publica Crematorio el 2007 i En la orilla el 2013, dues novel·les que apareixen a l’últim esplendor de l’anomenat boom immobiliari i després de la crisi financera, respectivament. S’hi representa un Mediterrani que no té res a veure amb el de l’imaginari turístic, sinó més aviat amb el seu revers: la Mediterrània del turisme massiu, l’explotació immobiliària i la contaminació. Mitjançant el spatial turn i l’ecocrítica com a eines teòriques, aquest article analitza els espais narratius d’aquestes novel·les i la manera en què l’escriptor valencià proposa una crítica única de la costa mediterrània, amb l’objectiu de reflexionar sobre la manera en què Chirbes apunta a certes tensions entre allò local i allò global.

Paraules clau || Ecocrítica | Mediterrani | Turisme | Explotació | Crisi ambiental | Rafael Chirbes