QUANTA, QUANTA POSTGUERRA, El moment polític de la crítica Abel Cutillas

A la vida és molt pitjor arribar una generació tard que una generació massa aviat, però encara hi ha una cosa pitjor que tot això, no arribar, és a dir, no haver existit mai. Hem viscut els últims vuitanta anys, es diu ràpid, en un sistema cultural que ens destinava a no existir. De moment crec que podem dir que, en el pitjor dels casos, simplement hem arribat una generació massa aviat i ells, pobres, una massa tard. El «nosaltres» i el «ells» ja s’aniran clarificant més avall…