Resumen || Este artículo trata sobre un grupo de escritores y artistas latinoamericanos cuyos trabajos han irrumpido en la escena cultural de América Latina a lo largo de las últimas dos décadas para desconocer la transparencia óptica con la que se ha definido la visión. En especial, reviso las figuras de oscuridad, opacidad y ceguera con el fin de producir un nuevo estatuto de la imagen y de su función estética y política. Propongo que estas nuevas incursiones contralumínicas han intentado abolir las certezas fijadas por la modernidad, las cuales limitaron el conocimiento, con el fin de privilegiar otros estatutos que repiensan las mecánicas de los ojos. Las poéticas latinoamericanas que presento a continuación interrogan la visualidad con la intención de denunciar, pero, sobre todo, impugnar su capacidad de sujetar saberes y cuerpos. A contraluz, estos escritores, artistas y críticos han dado cuenta de cómo la luz ha sido capaz de hacer desaparecer, desconocer y fragmentar los cuerpos periféricos y sus oscuros saberes.

Palabras clave || Oscuridad | Opacidad | Ceguera | Neovanguardia latinoamericana | Ocularcentrismo | Chile

Sobiranies obscures en Amèrica Llatina

Resum || Aquest article tracta sobre un grup d’escriptors i artistes llatinoamericans que han irromput en l’escena cultural d’Amèrica Llatina al llarg de les últimes dues dècades per a desconèixer la transparència òptica amb la qual s’ha definit la visió. Especialment, reviso les figures de foscor, opacitat i ceguesa amb la finalitat de produir un nou estatut de la imatge i de la seva funció estètica i política. Proposo que aquestes noves incursions contralumíniques han intentat abolir les certeses fixades per la modernitat, les quals van limitar el coneixement, amb la finalitat de privilegiar altres estatuts que repensen les mecàniques dels ulls. Les poètiques llatinoamericanes que presento a continuació interroguen la visualitat amb la intenció de denunciar, però, sobretot, impugnar la seva capacitat de subjectar sabers i cossos. A contrallum, aquests escriptors, artistes i crítics han donat compte de com la llum ha estat capaç de fer desaparèixer, desconèixer i fragmentar els cossos perifèrics i els seus obscurs sabers.

Paraules clau || Obscuritat | Opacitat | Ceguesa | Neoavantguarda llatinoamericana | Ocularcentrisme | Xile

Sovereignties of the Dark in Latin America

Abstract || This article is about a group of Latin American writers and artists whose work over the last two decades has challenged the optic transparency that has defined vision. I examine the figures of darkness, opacity, and blindness with the goal of producing a new statute of the image and its aesthetic and political function. I propose that these counter-luminary incursions privilege other measures that rethink the mechanics of the eyes and seek to abolish fixed certainties of modernity that limit knowledge. These Latin American poetics interrogate visuality, not only denouncing but also impugning its ability to subjugate knowledge and bodies. These writers, artists, and critics work in darkness to demonstrate the ways that light has served to disappear, disregard, and fragment peripheral bodies and their dark knowledge.

Keywords || Darkness | Opacity | Blindness | Latin American neo-avantgarde | Ocularcentrism | Chile