Summary ||  In this paper, I read Myriam Ben’s Leïla, poème scénique en deux actes et un prologue as a reinterpretation of Sophocles’ Antigone.  I contend that this blend of Algerian theatre, history and Greek tragedy yields a variety of ‘minor theatre’ that sets out to undermine established dramaturgical structures and prevailing historical narratives about the Algerian Revolution (1954-1962).  Working in the outline of a canonical work, the playwright decentres the classic tragedy by way of a thought-provoking technical adaptation while, at the same time, refuting the fictions shrouding the events of the liberation struggle, the Front de Libération Nationale (FLN) and, especially, the military overthrow of President Ahmed Ben Bella by his Defence Minister Houari Boumediene in 1965.  Despite the specificity of its context, however, the allegorical nature of the play allows for a sense of universality.  While its milieu is undoubtedly post-revolution Algeria, the story it communicates might take place in any country past or present – dictatorships not being limited to North Africa. 

Keywords || Minor Theatre | Minor Literature | Deterritorialization | Gilles Deleuze | Algerian Literature in French | Comparative Literature | Antigone

Resumen || La obra de Myriam Ben Leïla, poème scénique en deux actes et un prologue me ha parecido una reinterpretación de la Antígona de Sófocles. Considero que esta fusión entre el teatro argelino, la historia y la tragedia griega da prioridad a una variedad de “teatro menor” que se establece con el fin de debilitar las estructuras dramaturgas ya implantadas y las narrativas históricas prevalecientes sobre la Revolución Argelina (1954-1962). Al trabajar en la línea de una obra canónica, la dramaturga resta importancia a la tragedia clásica mediante una adaptación técnica que nos evoca al pensamiento, mientras que, al mismo tiempo, rebate las narrativas sumergiéndose en los acontecimientos de la lucha por la liberación, el Front de Libération Nationale (FLN) y, en particular, en el derrocamiento militar del presidente Ahmed Ben Bella por el ministro de Defensa Houari Boumediene en 1965. A pesar de la concreción del contexto, la alegoría natural de esta obra cuenta con un gran sentido de la universalidad. Mientras que el entorno en el que se enmarca es indudablemente la Argelia posrevolucionaria, la historia que transmite podría tener lugar en cualquier país tanto del pasado como de la actualidad: las dictaduras no se han limitado al norte de África.

Palabras clave || Teatro menor | Literatura menor | Desterritorialización | Gilles Deleuze | Literatura argelina en francés | Literatura comparada | Antígona

alt

ENVERS UN TEATRE MENOR: L’ANTÍGONA ALGERIANA DE MYRIAM BEN – CAROLINE E. KELLEY

Resum || En aquest article, llegeixo Leïla, poème scénique en deux actes et un prologue de Myriam Ben com a reinterpretació de l’Antígona de Sòfocles. Sostinc que aquesta barreja de teatre algerià, història i tragèdia grega generen una varietat de «teatre menor» que es proposa soscavar les estructures dramatúrgiques establertes i les narracions imperants de la història de la Revolució Algeriana (1954-1962). Treballant des de l’esbós d’una obra canònica, la dramaturga descentralitza la tragèdia grega mitjançant una adaptació tècnica estimulant i, alhora, refuta les ficcions que embolcallen els esdeveniments de la lluita per l’alliberament, el Front d’Alliberament Nacional (FLN) i, especialment, l’enderrocament militar del President Ahmed Ben Bella a mans del seu ministre de Defensa, Houari Boumediene, l’any 1965. Malgrat que el context és específic, la naturalesa al·legòrica de l’obra dóna una idea d’universalitat. Tot i que l’entorn és indubtablement l’Algèria de la postrevolució, la història que transmet pot tenir lloc a qualsevol país —al passat o al present— ja que les dictadures no es limiten al nord d’Àfrica.

Paraules clau || Literatura menor | Desterritorialització | Gilles Deleuze | Literatura algeriana en francès | Literatura comparada | Antígona

alt

ANTZERKI MINORITARIO BATERANTZ: MYRIAM BENEN ANTIGONA ALJERIARRA – CAROLINE E. KELLEY

Laburpena || Artikulu honetan, Myriam Benen Leïla, poème scénique en deux actes et un prologue (Leila, antzez poema bi ekitaldi eta sarrera batean) Sofoklesen Antigona lanaren berrinterpretaziotzat hartu dut. Aljeriar antzerkigintza, historia eta tragedia greziarraren nahaste honek ‘antzerki minoritario’ mota bat sortzen duela esan nahi dut, honen eraginak Aljeriako iraultzari (1954-1962) buruzko antzerki egitura ezarriari eta orokorrean dabiltzan narrazio historikoei azpiak jaten dizkiolarik. Lan kanonikoaren mugatik at ekinez, antzerkigilea tragedia klasikoaz gain doa, pentsatu arazten digun moldapen tekniko baten bidez eta, era berean, askatasun borrokaren inguruan dauden fikzioak ukatzen ditu, Front de Libération Nationale (FLN) eta, bereziki, 1965ean Houari Boumediene defentsa ministroaren esku, Ahmed Ben Bella presidentea kargutik kendu zuen estatu kolpe militarra. Testuinguru honen berezitasuna gora behera, hala ere, antzezlanaren izaera alegorikoak unibertsaltasun zentzua baimentzen du. Ingurunea, zalantzarik gabe, iraultza osteko Aljeria den arren, eskaintzen duen istorioa edozein herrialdetan eta edozein denboratan gerta daiteke, diktadurak ez baitira Ipar Afrikan mugatzen.

Hitz klabeak || Gutxiengo literatura | Deterritorializazioa | Gilles Deleuze | frantsesezko literatura algeriarra | Literatura konparatua | Antigona

alt